1. |
La Tardor
02:55
|
|||
Expropiació d'allò més veritable,
paviment mullat forrat de fulles,
paradoxal virtut de l'home amable,
reconfortant dolor de les agulles.
La rutina, preludi de rutina.
La ressaca i després la penitència.
Descafeïnat, llet de soja i sacarina.
No sóc incívic, tinc una urgència.
(uhuhuhuhuh lalalalalalala)
Ha arribat la tardor,
(uhuhuhuhuh lalalalalalala)
ha arribat la tardor,
(uhuhuhuhuh lalalalalalala)
ha arribat la tardor,
(uhuhuhuhuh lalalalalalala)
res no podria anar pitjor.
Relacions d'amor i odi,
pelegrinatge a La Meca,
la recerca del que és obvi,
quan la fusta ja s'asseca.
(uhuhuhuhuh lalalalalalala)
Ha arribat la tardor,
(uhuhuhuhuh lalalalalalala)
ha arribat la tardor,
(uhuhuhuhuh lalalalalalala)
ha arribat la tardor,
(uhuhuhuhuh lalalalalalala)
perquè collons fot tanta calor.
(Instrumental)
(uhuhuhuhuh lalalalalalala)
Ha arribat la tardor,
(uhuhuhuhuh lalalalalalala)
ha arribat la tardor,
(uhuhuhuhuh lalalalalalala)
ha arribat la tardor,
(uhuhuhuhuh lalalalalalala)
res no podria anar pitjor.
|
||||
2. |
||||
Mama, que sí que menjo bé.
Mama, que sí que vaig a dormir d'hora.
Mama, que sí que em rento les dents.
Mama, que sí que et trucaré.
Ja t'he aguantat,
fins als vint-i-tres,
i no t'aguanto més.
Mama, em puc quedar a sopar.
Mama, em puc quedar a dormir.
Mama, em pots deixar diners.
Mama, puc tornar a viure aquí.
Miraré amb tu,
lo que el viento se llevó
i passaré l'aspirador.
Mama, què m'has fet per sopar.
Mama, que estic mort de gana.
Verdura! Que no saps que jo sóc el pitjor enemic dels vegetals.
I em sembla que me'n vaig a viure amb l'àvia.
I és que a vegades et fots tan pesada.
T'estimo, però t'odio a la vegada.
Però què hi farem, si ets la meva mare.
Que sí que ja estic buscant feina.
Que no em quedaré aquí per sempre.
Que et juro que algún dia marxaré.
Que sí que ja estic buscant feina.
Que no em quedaré aquí per sempre.
Però si us plau no em facis apagar la play,
que vaig per l'últim nivell del God of War.
I em sembla que me'n vaig a viure amb l'àvia.
I és que a vegades et fots tan pesada.
T'estimo, però t'odio a la vegada.
Però què hi farem, si ets la meva mare.
Si ets la meva mare...
|
||||
3. |
Soliloqui al Metro
04:09
|
|||
Jo que sempre que he pogut
he mirat de passar desapercebut,
resignar-me a obeir
i parlar sense aixecar la veu.
Ara me'n ric dels usuaris de la T-10.
Jo que mai m'he discutit
contra res o contra ningú
i que mai m'he escapolit
de cap norma o de cap preu.
Ara me'n ric dels usuaris de la T-10. (x4)
I no ho he fet com a protesta
o encegat per l'orgull
i la supèrbia era un viatge llarg
i no el volia fer a peu.
Però és que no tenir bitllet
em dóna plena llicència
de mirar amb condescendència
tots aquests galifardeus.
Ells tan porucs
i jo tan temerari,
em fan sentir l'home fort i poderós,
aquesta colla d'ordinaris,
que ni s'immuten
amb la lluita de l'heroi reaccionari.
Que feliços que se us veu,
que innocents que viatgeu,
els usuaris.
I ara me'n ric dels usuaris de la T-10. (x8)
(Instrumental)
I ara me'n ric dels usuaris de la T-10. (x4)
|
Hostis Planta Barcelona, Spain
No sabem què toquem, però sí qui som.
Hostis Planta som el Quim Carandell (guitarra i veus),
l'Andreu Galofré (baix), el Roger Cassola (bateria), el Pau Lanzetta (teclats), el Jordi Papiol (trompeta i veus) i l'Arnau Seguí (veu).
... more
Streaming and Download help
If you like Hostis Planta, you may also like:
Bandcamp Daily your guide to the world of Bandcamp